PINYOL I FLAMA

 

🎬 "PINYOL I FLAMA"

Un film valencià sobre la terra, la memòria i la venjança lenta del paisatge

🎞 Fan Pitch

"Pinyol i Flama" és un llargmetratge valencià d'autor, de pressupost auster però amb una ambició estètica i emocional desmesurada.
Inspirada en l’esperit col·lectiu d’Alcarràs, travessada per la fatalitat tel·lúrica de Cantares de Sterrat i rematada amb un toc agredolç que només pot oferir la nostra terra, aquesta pel·lícula parla d’un poble que no vol ser venut, ni salvat, ni modernitzat. Només vol continuar sent.

El projecte aposta per actors no professionals, paisatges autèntics del País Valencià interior i una narrativa que oscil·la entre el costumisme crematístic i el misteri ancestral. La terra parla, els morts murmuren, i els contractes es cremen sols.

🪵 Premisa

Quan un promotor energètic amb passat fosc i americana de lino (interpretat per Santiago Segura, si es deixa) arriba a un poblet abandonat entre serres i bancals, promet convertir-lo en un "referent europeu de transició verda". Però a mesura que intenta comprar les terres dels pocs habitants que hi resten, comencen a ocórrer incidents.
Incendis sense causa, desaparicions estranyes, canvis en els documents legals. Alguna cosa —o algú— està protegint el poble.

Els joves volen fugir, els vells saben que no poden. I la terra, mentrestant, espera.

"Qui vén, mor en la mateixa terra que Benidorm."

🌾 Elements clau

• Llengua: valencià viu, amb varietats comarcals i moments de castellà i caló integrats orgànicament.

• Estètica: pols en suspensió, nits amb llum de foc i trons secs. Un realisme brut amb moments màgics.

• Música: dolçaina, cantaor d’estil, sintetitzadors oxidats i silenci.

• Tò temàtic: lluita per l’arrel, horror rural, comèdia tràgica, crítica a l’ecopostureig corporatiu.

• Producció: 100% localitzacions reals. Actors naturals. Col·laboració amb col·lectius agroecològics i moviments de defensa del territori.

🔥 Objectiu

Una pel·lícula que ressona amb el públic local, però que pot recórrer festivals internacionals com una obra rural d'identitat forta, crítica sistèmica i gran valor poètic. Un manifest visual que diu que la terra no és de ningú, però es cobra el que li deuen.